No haver-te conegut
seria terrible. Però terrible terrible. I no ho sabria. A sobre, no ho sabria. I miro les meves mans
i sé que són les teves. Et reconec en mi, encara que no siguis aquí. T'estimo tan tan endins
que no tinc por de la por ni dels límits o els confins més desconeguts del jo. No som res,
n’estic segur. No som res, però hi ets tu. Una mica
d’impossible o m’ofego. Tinc una teoria:
si t’enamores sota la pluja, l’amor perdura més que no si fa bon temps |
En totes les cites sempre duu
deu didals a la bossa. Es va prometre que mai més es punxaria cosint les primeres carícies. I cada instant
és el miracle de no morir ara mateix. Vaig pensar-te els ullals
sense saber-te’ls i ara et veig la tendresa al fosc de l’ull. Vam ser un amor
que per amor vam deixar anar. Jo també tinc defectes,
encara t’enyor. L’inoblidable és inoblidable.
No hi podem fer res, i ens constitueixen la part més íntima del nostre ser. |
I amb les ungles i amb les dents
defensem l’amor salvatge l’amor tendre, l’amor brut l’amor baula, l’amor casa. la nit ens conté en l’elegia del temps
en l’ombra allargassada del poema en les flors que guarda l’aire per si un dia T’estimo
com si m’estimessis. Tot sobra en aquest vers,
si no et retorna a casa. Tan cert, ja ho veus: encara escriure és esperar-te. La teva pell suau
xoca contra la meva, com les plaques tectòniques, les glaceres, els dinosaures, els meteorits, els camions de carreres. Sóc mos
i sóc carícia i sóc tendresa |
Click here to edit.
Mides i preus: Postal: 5 € A4: 15 € 30x40: 25 € 50x70: 65 €